login
Inicia sessió

register
Registra't

SI TU POTS, JO TAMBÉ

Sota el petit pont d'Offerschann

Era un dia d'hivern gelat, plovia. Sota el petit pont d'Offerschann, entre un munt de cartró i una manta, restaven abraçades entre elles dues nenes. Brutes, fredes i lleugeres de roba, intentaven escalfar-se amb la mútua calor corporal. La noia més gran s'aixecà i li féu un petó al front a la petita, mentre que aquesta s'apropiava ràpidament de tota la manta.

-On vas?,-digué amb un fil de veu.

La Gina s'ajupí i li somrigué. Malgrat que anava despentinada i plena de pols, l'enlluernava tota; seguia tan bonica com sempre.

-A pel pa,-respongué.-No et moguis d'aquí, ara torno.

I arrencà a córrer, veloç, exposant-se sota la pluja que queia com pedres, sota el vent huracanat, sota les roques que trepitjava amb els peus nus. Li era igual, per a ella tot això era la vella rutina. No s'aturà ni un sol cop, féu el cor fort i aguantà el mal que li feien els peus. Va ser així com en pocs minuts arribà a la Plaça, on hi havia mercat.

Allà tot era diferent. Malgrat que plovia, hi havia més ambient i activitat. Et costava fins i tot fer quatre gambades seguides, de tanta gent que hi havia. Nens jugant a la patanca, empaitant-se, botigues, iaies jugant al dòmino, músics i ballarins... però la Gina ignorà tot això i es dirigí directament cap a una tenda on el rètol deia Forns Macià. Potser la gent trobava estrany veure una noia d'uns catorze anys vestida amb parracs i tant deixada com només podia anar ella. De tant en tant, mirades de despreci li anaven dirigides, la gent xiuxiuejava, parlaven d'ella. És aquella, la de l'altre dia, la que -----, li digué una vella a la dona del seu costat.

La Gina, encara xopa de cap a peus, s'apropà cautelosament cap a la paradeta de Forns Macià on hi havia exposats diferents pas de barra, ben aixoplugats. El venedor estava d'esquenes, distret, xerrant amb una dona que li volia comprar un croissant de xocolata. Perfecte. Mirant pel seu voltant procurà que ningú la veiés, i amb un àgil moviment agafà dues barres de pa encara calentes i se les amagà sota la samarreta esquinçada.

Li vení un calfred al notar el contacte de l'escalfor del pa amb la seva pell, gèlida. S'esperà un segons, volia que aquell moment perdurés al màxim. Tancà els ulls i deixà anar un llarg sospir. Al seu món, no es tenia escalfor cada dia...

CONTINUARÀ

Comentaris (0)16-10-2011 00:37:32Relats

Me n'he oblidat

He escrit totes les tonteries del món però m'he oblidat de dir-vos el més important: el per què d'aquest blog (o flog, no sé ben bé què és).

1. Doncs el primer per què de tots és perquè m'aburreixo. Tots ens aburrim en algun moment del dia, és llavors quan ens flueix la imaginació. Per tant, quan m'aburreixo o no faig res, entro a aquest blog/flog i escric el que em ve de gust, perquè m'avorreixo.

2. Perquè m'encanta escriure. És el meu hobbie (a part de molestar el meu germà...). M'encanta narrar el que m'ha passat durant el dia, el que penso, crear trames i personatges estrambòtics... sobretot, el que m'agrada més és aquest últim: crear personatges estrambòtics. Quan escric sobre ells o faig diàlegs, és com si els conegués, i me'ls arribo a estimar (el meu nivell de bogeria és, diguem-ne, alt...).

3. De gran vull ser escriptora, per això vull practicar amb aquest flog/blog, a veure què opina la gent sobre el que escric, practicar i trobar la meva <<veu>>... així, d'aqueí un temps, podré veure la meva evolució de com escric només amb un clic.

4. L'últim però no per això menys important: per inspirar. M'agrada veure la gent que té un somni, difícil de aconseguir, i ell dale dale dale, el persegueix siguin quines siguin les circumstàncies. Amb aquest blog vull que le gent persegueixi els seus somnis passi el que passi. Posem, per exemple, que tu vols ser actor, però quasi diàriament et repeteixes:

-Però que estic sonat? Com vull arribar a ser un gran actor? Segur que no ho aconsegueixo...

Eiiiiii, oi que la Cameron Díaz, la Julia Roberts, el Brad Pitt i moltíssima gent més ho ha aconseguit? I són mortals, igual que tu. Es mosseguen les ungles i els fa pal llevar-se d'hora. Llavors diga'm, per què ells sí i tu no? Escolta'm bé, l'impossible ÉS POSSIBLE si t'ho proposes!! SI TU POTS, JO TAMBÉ :))

Comentaris (0)15-10-2011 20:46:58

Amor deliria nervosa

Pel meu aniversari, els pares, entre altres coses, m'han regalat un llibre que feia temps que volia: Delirium, un món sense sentiments de Lauren Oliver.

5 d'Octubre, a la <<llibreria>> de El Tall Britànic (El Corte Inglés):

Mirava per les prestatgeries, indecisa. N'hi havia tants per triar i tan poc temps. Havia de ser un especial, simbòlic...

Potser Crepuscle?, vaig pensar.

No, em va dir que no li anaven els vampirs...

Mentre passaven els minuts, anava descartant desenes i desenes de llibres. Amb cada un d'ells em posava més nerviosa. Milions de noms creuaven per la meva ment, però cap m'agradava...

fins que, entre una gran pila desordenada de llibres, en vaig trobar un que ressaltava per sobre els altres. Era d'un rosa potent, amb caràcter.

Delirium, un món sense sentiments.

El nom era... interessant. El vaig obrir a poc a poc. Des de la primera pàgina, la de les dedicatòries, que em va agradar. Així deia:

<<Per a totes aquelles persones que, un dia o altre, m'han contagiat l'amor deliria nervosa; ja sabeu qui sou.

Per a la gent que me la contagiarà en el futur; em moro de ganes de saber qui sereu.

I en tots dos casos: gràcies.>>

Fascinant. No vaig dubtar a començar-me'l a llegir, i asseguda al terra de la llibreria com qui no vol la cosa, em vaig polir 30 pàgines pures i dures en 10 minuts. Malauradament, després va arribar el meu pare i va dir que tancarien d'aquí poc, així que vaig deixar el món on l'amor és una malaltia, un món sense sentiments.

Aquest llibre era un regal per a una de les meves millors amigues (a hores d'ara ja se'l deu haver acabat, és una màquina llegint). El pare, com que sabia que m'havia agradat força, TAMBÉ ME L'HA REGALAT PEL MEU ANIVERSARI!!!

Ja estic impacient per veure què m'espera a la pàgina 31.

Molts petons,

Aina xx

Comentaris (0)15-10-2011 17:32:19

Canes

Hola, avui és el meu aniversari...

Adéu.

No, no, és broma.

Avui faig 13 anys. Tinc ganes d'amagar-me dins un cau.

Sento com si fos un dia més. Només farem una festa familiar a la qual vindran la meva àvia i la meva tieta.

I vés a saber quins regals em portaran...

-Neeeena, mira quin regalet més bufó que t'he comprat-m'estira de les galtes i em petoneja-, un jersei de llana! I al mig hi ha un conillet rosa!

¬¬'

... bé, la veritat és que la meva àvia no és gens així, però sí que he d'anar amb compte amb el que em compra.

D'altra banda, la meva cangur m'ha regalat un mocador (pel coll...), els pares roba (samarretes i un pantaló), un llibre i un despertador.

He captat la indireta del despertador...

7:00 a.m :

-Aina, vinga, desperta't. No comencem eh, avui no penso córrer per agafar l'autobús.

7:45 a.m, sense cobrellit i amb l'habitació inundada de llum, intento seguir dormint:

-AINA, COOOORREE!!! DESPERTA'T ARA MATEEEEEIX, FAREM TAAAAAAARD!!!!! (posaria més exclamacions, però temo que se'm trencaria la tecla)

...i

...prefereixo no explicar-vos el final.

Comentaris (0)15-10-2011 11:20:26

You Tube ♡

Hola!

Últimament he estat mirant a You Tube vídeos de gent que intenta imitar cançons de diversos cantants, com per exemple Hey Jude dels The Beatles, i m'he animat a fer-me un compte! Hi publicaré bàsicament tonteries, però també sortiré cantant, i actuant escrits fet per mi.

PERÒOOOOOOOO, hi ha un inconvenient! Està tot en anglès. Mira, et deixo el link i així li pots fer una ullada.

http://www.youtube.com/user/LiBAina?feature=mhee

És aquest. Com que el compte és nou i tal, doncs només tinc penjat 1 vídeo BAHAHA però TRANQUILS! En penjaré més.

Sisplau agraïria moltíssim que deixéssiu el vostre comentari i que us subscriguessiu!

Pd; us avanço que canto malament.

Amb afecte,

Aina x

Comentaris (0)14-10-2011 00:15:48

Escric

Per ser escriptor no es necessita que algú et llegeixi.

O sí?

No ho sé.

No sé si sóc escriptora o si ho seré mai, del que sí que estic segura és de que escric i amb això ja tiro.

Avui he llegit un article, comentari, díga-li com vulguis, que deia que si vols ser escriptor, l'únic que has de fer és escriure i publicar.

-Sí home, he pensat.

Unes quantes línies més avall he llegit que el millor lloc per escriure i alliberar-te de les teves emocions és un blog, segons el que ho ha publicat.

...

-Doncs som-hi!

Comentaris (0)12-10-2011 18:20:54